L’abraçada necessària de Salvador Belenguer Dolç
Havia arribat al poble l’1 de juliol de 2015, a poqueta nit, en un auto- bús vell, amb una maleta a la mà i un full rebregat a les butxaques; amb una clau que obria una porta antiga, un passadís fosc i un llit, i potser algunes coses més.
El setembre de 1994, Andreu se’n va del seu poble com un fugitiu, després d’una sèrie de fets que fan trontollar tot el seu món. No hi tornarà fins a l’estiu de 2015, en haver rebut una carta de Laura, el seu amor de joventut. Aquell estiu reviurà antigues històries, anti- gues cançons que abans no havia volgut escoltar, antics records que es barrejaran amb la ficció com la cassalla amb la mistela, i cercarà respostes per a preguntes que no coneixia o que no s’havia atrevit a plantejar-se durant aquells vint anys.
Aquesta novel·la destil·la tendresa i emoció a parts iguals, amb una trama teixida amb històries d’amor, amb sorpreses que es precipi- ten com les abraçades, i amb un final dels que no s’obliden.